Carta a l’avi

Feia temps que no escrivia al blog i dubtava escriure a una persona que és morta, però que és molt viva en els meus records i sentiments. Però vull escriure’t i dir-te que et penso i et sento.

El meu avi Rafel va morir quan jo era molt petita. Era d’aquelles persones que no saps ben bé com, la seva presència et feia sentir molt millor. I jo, quan els pares em parlen de tu, escolto atentament i em dóna la sensació que, a la teva manera, hi ets.

Moltes vegades, quan estic a casa els pares, miro les fotos que tenim mentre em banyaves amb la Judith i com les fotografies captaven aquella felicitat que tenies d’estar amb les teves nétes. Recordo quant feliç et feia estar a Horta, rodejat de la teva família.

I, entre tot, penso que tant de bo et tingués aquí. Que m’expliquessis aquelles històries de quan vas venir a treballar de porter a Barcelona i les idees boges que feies amb el pare. Que m’agradaria molt acompanyar-te a comprar-te sabates, la teva passió. I veure com faries riure a la mare i la complicitat que teníeu, que més sogre-nora, la vostra relació era de quasi pare-filla.

Només vull dir-te que estem tots bé. I quan, a vegades, les coses no van tan bé, et demano ajuda i penso en tu: amb aquell jersei lila fosc que portaves sempre i unes sabates marrons fosques. Com et recordo de veure’t en tantes fotografies.

M’has deixat el millor pare que podia tenir, moltes coses les ha après de tu. Moltes vegades quan passegem el gos (sí, avi, tenim un gos i es diu Floppy!), ell m’explica coses teves i sempre acabem rient.

Com m’agradaria que haguessis conegut en Ramon, estic segur que t’hauria agradat molt. Us faríeu unes bones risses jugant el guinyot. Vull explicar-te que estic acabant la carrera, amb molt bones notes, i sé que això et faria feliç. Que ara visc a Barcelona amb en Ramon i estic contenta.

No ho sé si ho saps, suposo que sí, a la teva manera, però el teu record m’ha salvat en moltes ocasions. Quan estava en el pou i estava a una sessió amb la Lourdes, vam fer un joc amb ninotets. Em va preguntar  a qui acudiria per explicar-li què em passava: a l’avi, l’avi Rafel.

Em vaig posar a plorar. Perquè sabia que, d’alguna manera, tu havies estat allà, sense ser-hi, però salvant-me. Perquè sabíem que per la teva família ho donaries tot i, sobretot, a les teves nétes valia més que ningú les hi fes mal.

I, a vegades, no sé com, sento l’olor d’aquella planta que t’agradava tant. I sé que ets tu perquè aquí a Barcelona no n’hi ha d’aquestes plantes. Més d’un cop l’he olorat. Des de fa anys. I sé que ets tu: que en els mals moments, des de dalt sempre m’has fet companyia.

Vull dir-te que t’enyoro i que estic una mica enfadada amb tu perquè vas marxar massa aviat. Havíem de viure moltes coses junts, pujar a Sant Salvador i, després, creuar fins a arribar a la Creu que amb els teus quintos la vàreu deixar allà a dalt. Que hauríem passejat el Floppy per Horta i, tot i que jo t’hauria portat la contrària, li hauries donat un tros de salsitxa.

Porto la teva foto a la cartera amb la foto d’en Marc i en Ramon. I així sé, que tu i en Marc, sempre m’acompanyeu i us puc mirar. No et preocupis, que els teus dibuixos els tenim guardats i també la teva primera càmera de fotografia. No ho pensem tirar que, per mi, és un dels tresors més preuats.

Per cert, avi, la teva càmera de fotografia, la tinc a la meva habitació de casa els pares. I sé que allà està bé: la teva presència hi és. M’agrada que estiguis entre les meves coses. I em fa il·lusió pensar que hi ha coses que les he heretades de tu: la passió pel dibuix i escriure. Sí, podries enfadar-te amb mi perquè fa molt que no dibuixo. Almenys, no tant com abans. Crec que tenir aquestes habilitats naturals, heretades de tu, et fan immortal.

I sí, avi, estem tots bé. El pare i la mare estan en un moment que fa goig veure’ls. Crec que gaudiries només mirar-los. La Judith també està bé, et pensa molt. L’àvia està bé, no et preocupis, es fa gran, però ens hem encarregat que tingui de tot i no li falti res.

I avi, no sé quan ens veurem o (t’)oloraré de nou la teva planta. Però ens veurem. Et vindré a veure amb la teva càmera i xerrarem una estona. Jo t’explicaré les meves coses mentre m’escoltes. Després et besaré amb la mà i marxaré.

Ens veurem en aquesta vida i també al cel.

T’estimo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s