Voler ser mare i els traumes del cos

No sé com començar aquesta entrada. Així que allà vaig, a lo bruto. Vull ser mare. Ja ho he dit i desconec quines són les línies que procediran al que acabo de dir. Fa temps que no m’hi imaginava i, de fet, deia que això de ser mare no va amb mi, que sóc massa individualista.

Alguns em llegireu i pensareu: “és que és massa jove”, “ara no li toca” o “està boja”. No tinc una resposta per vosaltres. L’únic que sé és que vull ser mare.

Ara sé que vull ser-ho. I quin plaer dir-ho, parir-ho. De la mateixa manera que sé que vull ser-ho, sé que ara no puc ser-ho. No tinc recursos. Em dol. No únicament això. Afloren dubtes i pors de tota mena.

Tinc por de quedar-me embarassada i passar-li seqüeles, al meu/va fill/a, per allò que em va passar de petita. Aquí em retorna la culpa i l’acompanyen mil preguntes. Em preocupa que el meu cos, més aviat amb falta de pes, no pugui suportar l’embaràs. Tinc por de què el meu cos sigui dèbil i no pugui mantenir en vida al meu/va fill/a. Tinc por que els problemes que tinc al meu còccix, li puguin fer mal a ell/a.

Vaig perdre la regla durant tres mesos. El meu cos ha passat cicatrius per guerres de l’ànima. I penso, entre tot, d’aquí i allà, els problemes que puc tenir quan em quedi embarassada, dels quals ja m’han advertit. De la mateixa manera que m’han dit ser fèrtil, m’han advertit de les conseqüències. Alegria i tristesa per les dues bandes.

Ho he anat dient fluixet fins ara perquè em feia vergonya. Ho desitjo i estic parint el desig. Però no ho he dit massa fort per por a què diran. Alguns es sorprenen i em diuen “és molt d’hora, espera’t”. Puc esperar. Ara no puc per mil històries, però que si pogués, aniria a buscar la vida i la portaria en el meu ventre. No hi ha regles sobre com controlar el desig, però sembla que m’haig d’amagar perquè hi ha uns protocols a seguir.

Quan els hi vaig dir als meus pares, em van dir, amb tot l’amor del món, que si sabia què era i que m’esperes. No és el moment, ho sé tan bé com vosaltres. No sé què és, però em temo que ho sabré molt bé quan ho visqui i ho faré de la millor manera que pugui, tal com ho vau fer vosaltres. Però sí que conec el meu desig.

Així que, en la mesura que he pogut, he anat alçant més la veu. M’he confessat –llegiu bé quin verb he utilitzat, si us plau–, amb amigues íntimes, i el compi. No he parlat amb ells amb tanta honestedat com ho faig ara, per pudor i esglai.

No vull imaginar la cara que posarà la ginecòloga quan li digui. Que ella sempre em diu, “això dels fills, per més endavant no?”. Com si una pogués controlar quan arriba aquest desig. Però quan t’arriba és tan fort que sembla que ell et controli a tu. Que ho saps, que ho vols. Vols donar a vida, i punt.

El que més por em fa, i perdoneu si em repeteixo –però més aviat m’importa ben poc–, és que la meva ment i/o el meu cos rebutgi al meu/va fill/a. I aquí no hi ha molta gent que t’ajudi, o fins ara, jo no l’he sabut trobar. Únicament m’he acollit amb aquelles persones que m’han pogut donar escalf i escoltar-me. No masses, per vergonya i perquè tot això involucra mogudes per dins que fan mal.

Teclejo amb un sentiment de vergonya i preguntant-me si sé què estic dient. L’altre dia vaig fer un tuit, arran de llegir la Paula Bonet, sobre la por que tenim algunes dones a quedar-nos embarassades quan ens han violat i el que ens ha comportat. Aquí estic, plantant-me davant la pantalla de l’ordinador i escrivint. Amb la por aquella a què diran i plorant mentre manifesto el voler ser mare i els temors que tinc.

Ho he dit. Ja està. Puc plorar d’alliberament.

No sé què passarà en el futur, ho desconec. Únicament puc exposar els meus esglais i les meves reflexions, i abrigar-me amb les persones que estimo.

He parit el desig. Vull ser mare.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s