Et trio a tu

2018-X. Amb tu estic aprenent a confiar perquè, únicament, confiant, podem gaudir de l’altre. I jo vull gaudir de tu, de tu i de mi, de nosaltres.

No t’esperava i encara menys que em donaria permís perquè trenquessis una mica el meu cosmos. Ets tot un món i tant de bo, algun dia, el miris una mica amb els meus ulls, sense deixar de fer-ho amb els teus. Vull que arribis a meravellar-te de tu com ho faig jo, sempre sent la teva essència.

No vull millorar-te, vull que et milloris, però escullo ajudar-te. De volers amb tu, en vull molts. Tinc ganes de descobrir tot allò que em deixis sobre tu, no més enllà. Respectant els teus silencis i els teus crits. Escoltar-te. I donar-te consell sense obligar-te.

M’agrada mirar-te mentre dorms, quan un somriure amb els ulls tancats esdevé un món. Quan se t’escapa la felicitat i no t’assabentes. I saber que jo no sóc l’exclusiva causa d’aquesta alegria, em permet adorar d’altres felicitats teves.

Em fascina la llibertat que tens per ser tu amb mi, per poder mostrar l’autenticitat més bèstia de qui ets. I em sorprèn que a mi se m’escapi tan fàcilment, quan per mi ha sigut més fàcil ballar entre quatre parets que no pas a l’aire lliure. I això se’m contagia de tu.

Puc indignar-me, enfadar-me i/o plorar-me amb tu perquè em facilites ser jo. Perquè t’agrada tant com a mi (o més) la sensibilitat que porto per dins. I això, en primeres instàncies, espanta. I més quan estimar t’ha sortit car. Però, m’he relaxat tant amb tu, que, he deixat que t’endinsis en mi.

Hem firmat un pacte de boca a boca, sense necessitat de paper. El plaer respectat i desitjat, entre dos cossos que ballen despullats. Aquella capacitat teva per fer-me voler que estiguis dins meu abans de desvestir-te. Els moments de llençols.

Algú que no fuig del meu passat i escolta les meves històries perquè vol comprendre qui sóc. No et faig por. I mostrar-te els meus defectes sense disfressa perquè vull que em coneguis amb tot. I jo et vull conèixer, així, sense indumentària. Tal com ho fem.

Em quedo amb la suma de tots els moments, bons i dolents, perquè cada un d’ells ha suposat aprendre de tu, de mi, de nosaltres. I els que vindran. Compartint el qui sóc, el qui ets, i el qui som.

Trio quedar-me, passi el què passi, sense mai envair el teu espai. Ajudar-te a volar més alt, amb més llibertat, i si hi ha una caiguda, recollir-te. Trio fer-te costat perquè m’agrada la teva companyia, encara que, a vegades, vulguem estar sols.

Et trio a tu, sense deixar de ser meva.

Tria’m, sense deixar de ser teu.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s