I si no et trobes, jo et dono el nord

3 d’octubre 1996 – 2018. D’ençà que vaig obrir els ulls, estaves allà al meu costat. La gent no està acostumada al fet que li diguin que l’estimin. Però, jo t’ho diré sense pudor: t’estimo. Aquest text no s’aproxima ni a un terç del què significa estimar-te perquè l’amor que et tinc és etern.

Ets una joia. La joia que vestiria cada dia, la que sense ella no sortiria al carrer perquè sense ella em sento incompleta. Ets la meva germana, el meu tresor, part dels meus records, part del meu jo. Sense tu seria menys jo i amb tu sóc el món. La nit més fosca, la tornes blanca.

I sí, t’estimo. Ja ho saps. Compartim més que sang, som experiències: l’amor no romàntic, realitzat. Converses en família on les nostres mirades es creuen i és motiu perquè una de les dues pinti un somriure amb ironia a la seva cara: hi ha paraules que no calen dir-les en veu alta. Així funcionem tu i jo, d’una manera que solament podem ser tu i jo.

Estimar és un verb que en comporta molts d’altres i tu compleixes cada un d’aquests. Em cuides, em somrius, em confies, em plores, m’escoltes. I sí, per tu mouria el món perquè quan estàs lluny, m’enyoro de tu, de no tenir-te a prop, de no veure’t els ulls plens de vida. La meva joia la porto cada dia al cor, la faig brillar, l’acaricio i la toco: defineix. Sí, em defineixes. Més que sang, som experiències: les que hem viscut i les que vindran.

Torna al paràgraf anterior i llegeix de nou. Si no ho trobes, ja t’ho dic jo: ulls plens de vida. Ara, em corregeixo: una mirada plena de vida. No he vist en ningú altre tanta passió en la vida, sigui per cagar-se en tot o per riure’s molt fort. Els dies no serien el mateix sense les teves trucades, sense avisar-me quan ens veurem de nou, que, m’arranquen un somriure esplèndid sempre. No seria el mateix sense les teves abraçades.

Torna a llegir el text, llegeix-te. Aquest text no és meu, sinó teu. No importa que les paraules les hagi posat jo. Si no et trobes, jo et dono la brúixola: ets una joia. I les joies no es poden perdre en el seu camí, mai poden desaparèixer.

Si no et trobes, jo et dono el nord.

Sempre teva i meva, sempre nostres. Sense condicions. T’estimo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s