Escric des del cor, sense por que em jutgin. Relato sobre les etapes més fosques de la meva vida i també de les més meravelloses. Perquè escriure és un plaer. La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.
Fa quasi dos anys vaig començar a prendre psicofàrmacs per sobreviure: anticonvulsius, antidepressius i ansiolítics. Vuit pastilles al dia. Ara en prenc la meitat i encara em són necessàries. Els psicofàrmacs tenen conseqüències orgàniques, no només a nivell mental: he perdut pes, uns cinc quilos. I en una noia que en pesa 46, ara que … Sigue leyendo Conviure amb TEPT
2018-X. Amb tu estic aprenent a confiar perquè, únicament, confiant, podem gaudir de l’altre. I jo vull gaudir de tu, de tu i de mi, de nosaltres. No t’esperava i encara menys que em donaria permís perquè trenquessis una mica el meu cosmos. Ets tot un món i tant de bo, algun dia, el miris … Sigue leyendo Et trio a tu
No puc ser, ni pretenc ser-ho, la veu de totes aquelles dones que han sigut violades. Cada una porta una cicatriu diferent, altres encara la tenen per cicatritzar i altres no la cicatritzaran mai. I jo no jutjo a cap d’aquestes dones, perquè si hi ha quelcom que tinc clar, és que totes hem sigut … Sigue leyendo Violacions, supervivència i, després, sexe
Desembre 2017. Ara, em disposo a escriure. Fa un any, en aquestes dates, ja havia comès un intent de suïcidi i les autolesions eren conscients. Eren conscients perquè les feia voluntàriament. Però, abans, ja havien pres forma. Sembla que les autolesions no existeixen fins que no les fas a consciència. Fins que no et fas … Sigue leyendo La ràbia necessària de viure
Primavera/estiu 2018 - Actualitat. No sé quines paraules posar, ni quins ingredients toquen, ni la recepta, ni l’ordre. L’únic que sé és que és un cant a la meva victòria. He escrit molt sobre el meu dolor, les agressions sexuals viscudes en la meva pròpia pell, com m’he plorat, com m’he trencat. En definitiva, m’he … Sigue leyendo De víctima i supervivent a la força pròpia
3 d’octubre 1996 – 2018. D’ençà que vaig obrir els ulls, estaves allà al meu costat. La gent no està acostumada al fet que li diguin que l’estimin. Però, jo t’ho diré sense pudor: t’estimo. Aquest text no s’aproxima ni a un terç del què significa estimar-te perquè l’amor que et tinc és etern. Ets … Sigue leyendo I si no et trobes, jo et dono el nord
“Dolor bajo las costillas, bajo el corazón, la lucha entre el corazón y el cerebro por tomar la delantera. El cerebro siempre intentando, constantemente, racionalizar, enmendar, salvar la situación. El dolor que se clava y te desgarra como un ave de presa.” Fragment extrext de la pel·lícula W.E. El romance del siglo. La disfressa de … Sigue leyendo Abusos sexuals infantils: la disfressa de la culpa
