Escric des del cor, sense por que em jutgin. Relato sobre les etapes més fosques de la meva vida i també de les més meravelloses. Perquè escriure és un plaer. La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.
Feia temps que no escrivia al blog i dubtava escriure a una persona que és morta, però que és molt viva en els meus records i sentiments. Però vull escriure’t i dir-te que et penso i et sento. El meu avi Rafel va morir quan jo era molt petita. Era d’aquelles persones que no saps … Sigue leyendo Carta a l’avi
Are you new to blogging, and do you want step-by-step guidance on how to publish and grow your blog? Learn more about our new Blogging for Beginners course and get 50% off through December 10th.
No sé com començar aquesta entrada. Així que allà vaig, a lo bruto. Vull ser mare. Ja ho he dit i desconec quines són les línies que procediran al que acabo de dir. Fa temps que no m’hi imaginava i, de fet, deia que això de ser mare no va amb mi, que sóc massa … Sigue leyendo Voler ser mare i els traumes del cos
Les cicatrius i la caixa de Pandora s’han obert de nou. Fan mal i couen. No em vull empoderada, em vull i m’estimo, fins i tot, trencada. Ja tindré dies en els quals la força tornaran. No vull ànims, que jo sé com cuidar les meves ferides quan tornen a aparèixer. “Supera-ho i tira endavant”, … Sigue leyendo Llepar-se les ferides
(Autoria de la imatge: Ame Soler. @tres.voltes.rebel) No crec que ell fos conscient del que em deia, ni el que feia. O sí. Jo no ho era. El xantatge emocional era el filtre pel qual passava la “normalitat”. Ara veig les coses amb una altra perspectiva i puc desnormalitzar fets. Ara, sí: quasi dos anys … Sigue leyendo Quan et vaig dir “PROU”, A
Em nego al concepte d’“amor de la meva vida”. És un terme que responsabilitza massa una persona i, d’alguna manera, ens limita a estimar els altres. Jo diria, que, més aviat, tinc “amors de la meva vida”. Sí, això és l’habilitat per a poder estimar els altres. (Avui, no tinc massa ganes d’explicar experiències meves, … Sigue leyendo L’art d’estimar
El dissabte passat es va publicar la meva entrevista al diari ARA i la meva història es va fer pública. Des de llavors, tinc una necessitat immensa d’escriure i no em surten les paraules. M’ha superat l’onada d’emocions. Exposar-se a un mitjà de comunicació i explicar les teves violacions no és fàcil. I ho tornaria a … Sigue leyendo I ara, què?
Fa quasi dos anys vaig començar a prendre psicofàrmacs per sobreviure: anticonvulsius, antidepressius i ansiolítics. Vuit pastilles al dia. Ara en prenc la meitat i encara em són necessàries. Els psicofàrmacs tenen conseqüències orgàniques, no només a nivell mental: he perdut pes, uns cinc quilos. I en una noia que en pesa 46, ara que … Sigue leyendo Conviure amb TEPT
No puc ser, ni pretenc ser-ho, la veu de totes aquelles dones que han sigut violades. Cada una porta una cicatriu diferent, altres encara la tenen per cicatritzar i altres no la cicatritzaran mai. I jo no jutjo a cap d’aquestes dones, perquè si hi ha quelcom que tinc clar, és que totes hem sigut … Sigue leyendo Violacions, supervivència i, després, sexe
Desembre 2017. Ara, em disposo a escriure. Fa un any, en aquestes dates, ja havia comès un intent de suïcidi i les autolesions eren conscients. Eren conscients perquè les feia voluntàriament. Però, abans, ja havien pres forma. Sembla que les autolesions no existeixen fins que no les fas a consciència. Fins que no et fas … Sigue leyendo La ràbia necessària de viure
Primavera/estiu 2018 - Actualitat. No sé quines paraules posar, ni quins ingredients toquen, ni la recepta, ni l’ordre. L’únic que sé és que és un cant a la meva victòria. He escrit molt sobre el meu dolor, les agressions sexuals viscudes en la meva pròpia pell, com m’he plorat, com m’he trencat. En definitiva, m’he … Sigue leyendo De víctima i supervivent a la força pròpia
