Escric des del cor, sense por que em jutgin. Relato sobre les etapes més fosques de la meva vida i també de les més meravelloses. Perquè escriure és un plaer. La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.
D'ençà fa dies (de fet, mesos), pensava que ja era hora de tornar a escriure. I si no ho he fet fins ara, ha sigut perquè he estat ocupada amb diferents coses. No era moment per asseure'm i expressar les meves emocions davant la pantalla. I ara sí, ara sí que em sento preparada, deixo … Sigue leyendo L’autoconeixement o l’art de fluir
Feia temps que no escrivia al blog i dubtava escriure a una persona que és morta, però que és molt viva en els meus records i sentiments. Però vull escriure’t i dir-te que et penso i et sento. El meu avi Rafel va morir quan jo era molt petita. Era d’aquelles persones que no saps … Sigue leyendo Carta a l’avi
Les cicatrius i la caixa de Pandora s’han obert de nou. Fan mal i couen. No em vull empoderada, em vull i m’estimo, fins i tot, trencada. Ja tindré dies en els quals la força tornaran. No vull ànims, que jo sé com cuidar les meves ferides quan tornen a aparèixer. “Supera-ho i tira endavant”, … Sigue leyendo Llepar-se les ferides
(Autoria de la imatge: Ame Soler. @tres.voltes.rebel) No crec que ell fos conscient del que em deia, ni el que feia. O sí. Jo no ho era. El xantatge emocional era el filtre pel qual passava la “normalitat”. Ara veig les coses amb una altra perspectiva i puc desnormalitzar fets. Ara, sí: quasi dos anys … Sigue leyendo Quan et vaig dir “PROU”, A
Em nego al concepte d’“amor de la meva vida”. És un terme que responsabilitza massa una persona i, d’alguna manera, ens limita a estimar els altres. Jo diria, que, més aviat, tinc “amors de la meva vida”. Sí, això és l’habilitat per a poder estimar els altres. (Avui, no tinc massa ganes d’explicar experiències meves, … Sigue leyendo L’art d’estimar
El dissabte passat es va publicar la meva entrevista al diari ARA i la meva història es va fer pública. Des de llavors, tinc una necessitat immensa d’escriure i no em surten les paraules. M’ha superat l’onada d’emocions. Exposar-se a un mitjà de comunicació i explicar les teves violacions no és fàcil. I ho tornaria a … Sigue leyendo I ara, què?
Fa quasi dos anys vaig començar a prendre psicofàrmacs per sobreviure: anticonvulsius, antidepressius i ansiolítics. Vuit pastilles al dia. Ara en prenc la meitat i encara em són necessàries. Els psicofàrmacs tenen conseqüències orgàniques, no només a nivell mental: he perdut pes, uns cinc quilos. I en una noia que en pesa 46, ara que … Sigue leyendo Conviure amb TEPT
No puc ser, ni pretenc ser-ho, la veu de totes aquelles dones que han sigut violades. Cada una porta una cicatriu diferent, altres encara la tenen per cicatritzar i altres no la cicatritzaran mai. I jo no jutjo a cap d’aquestes dones, perquè si hi ha quelcom que tinc clar, és que totes hem sigut … Sigue leyendo Violacions, supervivència i, després, sexe
Desembre 2017. Ara, em disposo a escriure. Fa un any, en aquestes dates, ja havia comès un intent de suïcidi i les autolesions eren conscients. Eren conscients perquè les feia voluntàriament. Però, abans, ja havien pres forma. Sembla que les autolesions no existeixen fins que no les fas a consciència. Fins que no et fas … Sigue leyendo La ràbia necessària de viure
Primavera/estiu 2018 - Actualitat. No sé quines paraules posar, ni quins ingredients toquen, ni la recepta, ni l’ordre. L’únic que sé és que és un cant a la meva victòria. He escrit molt sobre el meu dolor, les agressions sexuals viscudes en la meva pròpia pell, com m’he plorat, com m’he trencat. En definitiva, m’he … Sigue leyendo De víctima i supervivent a la força pròpia
