Escric des del cor, sense por que em jutgin. Relato sobre les etapes més fosques de la meva vida i també de les més meravelloses. Perquè escriure és un plaer. La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.
Desembre 2017. Ara, em disposo a escriure. Fa un any, en aquestes dates, ja havia comès un intent de suïcidi i les autolesions eren conscients. Eren conscients perquè les feia voluntàriament. Però, abans, ja havien pres forma. Sembla que les autolesions no existeixen fins que no les fas a consciència. Fins que no et fas … Sigue leyendo La ràbia necessària de viure
Primavera/estiu 2018 - Actualitat. No sé quines paraules posar, ni quins ingredients toquen, ni la recepta, ni l’ordre. L’únic que sé és que és un cant a la meva victòria. He escrit molt sobre el meu dolor, les agressions sexuals viscudes en la meva pròpia pell, com m’he plorat, com m’he trencat. En definitiva, m’he … Sigue leyendo De víctima i supervivent a la força pròpia
3 d’octubre 1996 – 2018. D’ençà que vaig obrir els ulls, estaves allà al meu costat. La gent no està acostumada al fet que li diguin que l’estimin. Però, jo t’ho diré sense pudor: t’estimo. Aquest text no s’aproxima ni a un terç del què significa estimar-te perquè l’amor que et tinc és etern. Ets … Sigue leyendo I si no et trobes, jo et dono el nord
“Dolor bajo las costillas, bajo el corazón, la lucha entre el corazón y el cerebro por tomar la delantera. El cerebro siempre intentando, constantemente, racionalizar, enmendar, salvar la situación. El dolor que se clava y te desgarra como un ave de presa.” Fragment extrext de la pel·lícula W.E. El romance del siglo. La disfressa de … Sigue leyendo Abusos sexuals infantils: la disfressa de la culpa
2013. Mirar-te al mirall i no sentir absolutament res. L'únic que sents és pena de tu mateixa. Dormir algunes hores durant el dia i a la nit no dormir gens. Desitjar que s'acabin les classes per poder sortir i posar-te a plorar. Menjar i vomitar. Trucar als teus pares perquè et vinguin a salvar. El … Sigue leyendo Morta en un cos viu
