Escric des del cor, sense por que em jutgin. Relato sobre les etapes més fosques de la meva vida i també de les més meravelloses. Perquè escriure és un plaer. La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.
Les cicatrius i la caixa de Pandora s’han obert de nou. Fan mal i couen. No em vull empoderada, em vull i m’estimo, fins i tot, trencada. Ja tindré dies en els quals la força tornaran. No vull ànims, que jo sé com cuidar les meves ferides quan tornen a aparèixer. “Supera-ho i tira endavant”, … Sigue leyendo Llepar-se les ferides
Dos anys enrere, encara estaves malalt. Ara, arrossegues cicatrius d’una batalla i m’ensenyes del que has après lliurant-la. Quan vulguis, parla’m dels vomitats i les estades a l’hospital, que per mi escoltar-te no és una tasca ni obligació, sinó amor en essència. I així, puc sentir-me més a prop de tu, de la teva batalla i … Sigue leyendo I seràs etern
(Autoria de la imatge: Ame Soler. @tres.voltes.rebel) No crec que ell fos conscient del que em deia, ni el que feia. O sí. Jo no ho era. El xantatge emocional era el filtre pel qual passava la “normalitat”. Ara veig les coses amb una altra perspectiva i puc desnormalitzar fets. Ara, sí: quasi dos anys … Sigue leyendo Quan et vaig dir “PROU”, A
Em nego al concepte d’“amor de la meva vida”. És un terme que responsabilitza massa una persona i, d’alguna manera, ens limita a estimar els altres. Jo diria, que, més aviat, tinc “amors de la meva vida”. Sí, això és l’habilitat per a poder estimar els altres. (Avui, no tinc massa ganes d’explicar experiències meves, … Sigue leyendo L’art d’estimar
El dissabte passat es va publicar la meva entrevista al diari ARA i la meva història es va fer pública. Des de llavors, tinc una necessitat immensa d’escriure i no em surten les paraules. M’ha superat l’onada d’emocions. Exposar-se a un mitjà de comunicació i explicar les teves violacions no és fàcil. I ho tornaria a … Sigue leyendo I ara, què?
Fa quasi dos anys vaig començar a prendre psicofàrmacs per sobreviure: anticonvulsius, antidepressius i ansiolítics. Vuit pastilles al dia. Ara en prenc la meitat i encara em són necessàries. Els psicofàrmacs tenen conseqüències orgàniques, no només a nivell mental: he perdut pes, uns cinc quilos. I en una noia que en pesa 46, ara que … Sigue leyendo Conviure amb TEPT
2018-X. Amb tu estic aprenent a confiar perquè, únicament, confiant, podem gaudir de l’altre. I jo vull gaudir de tu, de tu i de mi, de nosaltres. No t’esperava i encara menys que em donaria permís perquè trenquessis una mica el meu cosmos. Ets tot un món i tant de bo, algun dia, el miris … Sigue leyendo Et trio a tu
